dolines digitals

escletxes de zel

Tedi es lleva d'hora
abans que ningú més

plega la manta del sofà i guarda el coixí

encén l'ordinador
es fa un cafè llet i mentre se'l pren
repassa l'storyboard

---

apunto els mots de Belette
que ahir, abans d'anar a dormir,
em va contar amb aparent angoixa

ella diu que no creu en els fets casuals

si va anar a Nova York
va ser per trobar-se Charles

i se'l va trobar
encara que fos inesperadament

ella diu que al moment de veure's
va tenir una gitarada de sentiments

la sensibilitat els electrificà en llaç
d'estàtues esquerdades

pràcticament no es van dir res
i s'entengueren a la perfecció

ella diu que el plaer més gran
és el silenci de la coherència

---

Belette s'ha mostrat callada davant de Charles
no l'havia vist mai així
més aviat sempre he estat jo, el callat
i l'amor l'he viscut a distància

Belette no, ella sempre ha tirat pel dret

a So na Freya s'estimbà algun cop
però s'aixecava més valenta encara

avui m'ha dit que li sap greu
que jo hagi hagut de dormir al sofà
però no és cert,
no és això el que li sap greu

Belette, aquests dies, ha observat
Venetia amb ulls zelosos i amb llàstima de si mateixa
no l'havia vist mai així