dolines digitals

a la intempèrie

observa la complicitat natural
m'ha dit Charles assenyalant la tela quasi enllestida
això, aquí a Nova York costa de trobar

li pregunto a què es refereix i em diu:
tu, jo, el nostre joc i aquest resultat

mentre es canvia per sortir
(a Charles li encanta empolainar-se)
m'aclareix des del bany:

Richard Estes deia que l'art
no prové de la inspiració
sinó de la transpiració

tu i jo som còmplices,
suem i transpirem plegats
tu amb la teva rudesa sagaç, heraclitiana
et fas invisible rere una sinceritat diàfana que m'enlluerna
i jo estimant la llum on s'oculta l'origen

tu m'estimules la capacitat de copsar
què queda rere les aparences
i jo provoco que et mostris
t'incito el plaer de descobrir-te
de ser encara més transparent
aquí a Nova York tot queda massa contractat,
la densitat és pertot i vivim ofuscats
amb actituds compactes, letals

què queda rere les aparences?, pregunto

el significat originari, primitiu, africà
i les teles són el resultat de la nostra nuesa
l'artifici que ens disfressa de nou davant la gent

i que només es revela a qui ens pugui ser còmplices
afirmo. Charles surt del bany somrient i amb perfum dolç,
anem al Jules?