dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

No, no és feliç.

Belette va agafar la baixa
(va parlar amb el mestre verduler
perquè no té contracte: tinc febre
el metge em diu una setmana de repòs)
i va marxar uns dies a caminar
per la muntanya i els cims.

Quan torna
Tedi no és a casa.
Les escombraries puden.

Al correu té un sol missatge de Venetia:
ha partit de Son Asgard, paraules curtes,
intenses, i una fotografia: "Aràlia és al japó
amb Takashi Murakami jo m'enduc
un tros d'illa perquè el trobin a faltar
(així segur que torno!), creus en les resurreccions?
jo sí".

També, un sol missatge de la Dogson.
Belette li respon: "no, no és a París,
ni a Nova York ni a Milà. Diana Vreeland
fantasieja xafarderies, ja ho saps, potser perquè es creu
massa tot el que li donen. Va ser ella qui et digué
que Aràlia era amb Venetia a Son Asgard?
Res més fals, Venetia ja ha partit, sola,
i mira què m'ha enviat per mail (!)
Aràlia és tan lluny d'aquesta pantomima!, ara és al Japó
amb Takashi Murakami. Em fa l'efecte que el fi que cerca
és el del fasmòpter diletant: s'oculta amb aparença superflat
per passar inadvertida davant tots els focus encegadors
de l'art modern.

Belette s'estira al sofà a fer la migdiada.