dolines digitals

episodis de trinxera

era la mare qui em feia saltar del llit
ja n'hi ha prou, fora mandra!
i si em convenia, em donava un rovell
amb sucre, que deia que era bo per a la salut

a mi m'agradava guardar la clotxa partida
granulada i llisa de l'ou

guardava moltes coses, a l'armari dels joguets.
de tot, menys joguets, que eren a l'alcova.

tenia una col.lecció de clotxes,
caragolines, còdols rodats i conquilles,
d'endolls trencats i ales de papallona
plastificades amb aironfix, bombolles d'aire
en plàstic d'embalar, una capsa d'espardenyes
plena de líquens i una altra plena de diapositives
que ens vam trobar al peu d'un contenidor
tot jugant a les relacions amb Belette.
Quan la mare va fer desaparèixer la peixera
marina, vaig idear-me una altra peixera
amb les diapositives. En dues hi vaig treure el film.

vaig anar a buscar Belette, que cercava obsessionada
líquens al mur de Son Asgard. Mira, la nostra peixera!
observàvem, a uns metres de distància, a través del
requadre de plàstic blanc un fragment del mur.
una sargantana!, va cridar Belette,
i oblidant la diapositiva va córrer a tallar-li la cua.

em vaig posar fet una fera.
fas trampa!, hem quedat que és una peixera!
i a fora de la peixera els peixos es moren!

com que era difícil conservar les visions
dins els límits de la diapositiva, vam optar pels detalls
més petits i insignificants. El mur era ple de tèrmits
que enfocàvem dins el requadre. La imatge
era esplèndida. És com un microscopi,
va dir Belette, és la nostra peixera, vaig refutar.

havíem canviat de joc