a la intempèrie
aquest migdia, tot passejant per Turtle Pond,
he preguntat a Charles si creu
que la completa felicitat es troba en la naturalesa
en la naturalesa còmplice,
l'entesa amb aquella mena de fenòmens
que no són deguts a la cultura ni a l'educació
l'entesa amb els fenòmens fortuïts?
també, però no només es tracta d'entendre
els fenòmens fortuïts, sinó conèixer-ne la certesa
i utilitzar-los creativament
com fa la naturalesa
és un plaer de felicitat,
ha tancat després de meditar uns segons
la resposta feta
per exemple?
per exemple, quan era petit i trobava un insecte fulla
me'l posava a la mà davant d'algú i feia veure
que li donava vida. Si aquest algú era feliç
quan descobria la trampa es feia un tip de riure
i volia repetir la broma amb un altre innocent.
Si aquest algú era infeliç quan descobria la trampa
volia partir-me la cara, i l'insecte i jo ens fèiem escàpols
com per art d'encantament.
Ser feliç és veure bromes pertot?
Segurament
ha ha ha ha
acabo de buscar el significat de còmplice:
"persona que ajuda algú a cometre un delicte"
i ho llegeixo a Charles abans no reprengui la feina
amb el pinzell
és evident, conclou mentre serveix el cafè acabat de fer,
per a la complicitat natural s'ha de gaudir
d'una completa llibertat. La felicitat potser és això,
saber viure dins els límits que imposa no pas l'educació,
sinó la mateixa natura
medito
Charles em fa deixar el quadern perquè ja té la mescla feta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
«No tenc qualitats, només fragilitats», em digueres com es mormolen les paraules impossibles, con s'aprèn l'idioma oblidat de l'infantesa.
Emperò tu eres Charles, una de les meves raons de viure.
I no ho podia consentir.
Publica un comentari a l'entrada