humus
Aquest matí ben d'hora Belette,
tot baixant cap al caló aferrant-se
als cairells per no esberlar-se el cap,
ha vist de cop una papereta enrotllada
enfonyada dins la roca. Primer
s'ha pensat que era de tabac
o un bitllet d'autobús, i ha ficat dos dits al trau
per pinçar-la: era un retall de paper petit,
blanc i ben caragolat. L'ha desdoblat i ha llegit:
"depenem dels nostres llocs".
Un cop arran d'aigua s'ha arromangat els pantalons
s'ha tret les vambes i els mitjons
i trepitjant arestes i bassiots de mar
i arrossegant algues mortes,
ha arribat fins el roquetar dels musclos
allà s'ha assegut en una pedra
amb peus i mans dins l'aigua freda
amb onatge de carícia calma
la roca és plena de clotxes tancades
alguna que té els llavis oberts es clou de seguida
quan hi passa un dit
la frase que s'ha trobat li infla la meditació
estava disposada a deixar la ment en blanc
però "depenem dels nostres llocs"
la sacseja en eco i l'emboteix de significats
se li imposa i es veu obligada a pensar-hi
Belette va fugir de casa seva
i ara casa seva li vol passar comptes
o aquesta és la sensació que té
ara pensa que potser exagera
si pensa "passar comptes"
potser es tracta de
o més aviat de
no ho sap
depenem dels nostres llocs
diu en veu alta
aleshores se n'adona que no pot arrencar el musclo
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada