equilàters
em vaig enamorar d'aquell quadre
vanitas still life
com qui s'enamora de la mort
del temps i la memòria
detritus de la nostra identitat
amor per perdre en deixant
mentre avancem dia a dia vers la mort
amb passió d'amant de vida
Venetia i Violeta i jo mateixa
amb un destí entrellaçat i incomprensible
Ella em dugué per segon cop al Met
em plantà davant del quadre i em digué:
la vida no és res
aquestes paraules em feren plorar
en un racó de la sala buida
li vaig contar la meva història
promet-me que no ho diràs mai a ningú
t'ho prometo
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
qui ets emma? i per que no escrius un llibre, mel compraria!? Sergi
Publica un comentari a l'entrada