dolines digitals

humus

això és tot el que resta de nosaltres

Belette diu, detritus
i sosté la bossa d'escombraries.
Tedi s'ho pensa dues vegades.
No. No, Belette.

Belette va rebre resposta de Charles:
"El que recordis del passat no existeix,
són aparences que pots refer si hi tornes,
ja saps què en penso del temps".

Belette té la motxilla feta.
Tedi també.
Totes dues reposen a l'entrada del pis.

Tedi observa la capsa de sabates.
Les caragolines del mur, conquilles i còdols rodats,
en una ampolleta, sorra blanca. Un tiralínies.
Belette aguanta la bossa d'escombraries oberta.
No. No, Belette.

Tedi repeteix: això és tot el que resta de nosaltres
Belette diu: aquest nosaltres ja no existeix,
hem de refer-nos. Si et quedes amb els records,
no cal que vinguis.

Però Tedi té el bitllet cap a l'illa
i madò Constança els espera.