dolines digitals

episodis de trinxera

Per què ens oblidem tan aviat
d'allò que ens fa feliços?

Aquell estiu que Belette va allunyar-se de mi
em vaig perdre, malversar. Vaig cavar una fossa
on m'atrinxerava cada tarda per observar,
sense ser vist, com Charles i Belette jugaven
a cromos prop del mur de Son Asgard.

No tocava la bicicleta. No tocava el tiralínies
no tocava la peixera, no tocava la turquesa
ni les diapositives. Vivia enfebrat en la ridiculesa,
en la indolència del poruc i la xacra de l'ofès,
no tocava res del que em feia vida.

sol
amb la soledat del bel.ligerant

Vaig oblidar-me del meu món proper
incapaç de refer-me.