dilluns, de gener 01, 2007

dolines digitals

eclàmpsies col.laterals

Belette no sap com explicar-se

Tedi està dret i juga amb un io-io

oblido Aràlia, diu Belette per resumir,
encara que es perdi el matís que tant costa d'entendre
he de recuperar la coherència que vaig tenir amb ella.

No pots oblidar Aràlia si encara hi penses, diu Tedi.

el matís

ja t'he dit que no n'hi ha prou de recordar-la,
Aràlia no es pot retenir enlloc, ni a la memòria,
necessita...
...una actualització constant, reviure-la.
Belette rumia mentre es passeja l'hematites
d'una mà a l'altra
els textos que vas escriure quan estaves convalescent,
creus que són fidels als fets que succeïren?
escriure no és retenir res sinó actualitzar-ho tot.

Tedi tira el io-io al sofà "i això què té a veure amb Aràlia?"

Belette es guarda la pedra a la butxaca
deixar d'actualitzar és oblidar
i jo no vull oblidar-me d'ella
per més que la recordi.
Li parla a Tedi del darrer cop
que van sortir a buscar Aràlia
fa massa temps enrere
abans de res, de Nova York, de la convalescència,
aleshores era com si ho haguessin oblidat tot.

Belette es carrega la motxilla a l'esquena

véns o no?

al Món Sens Fi?
a buscar un de tants finals.

1 comentari:

Anònim ha dit...

AL·LEUIA, PENSEN EN ARÀLIA!
AL·LELUIA, ARÀLIA DES DE KYOTO HO REB COM UN TREMOLOR DE L'AIRE!
AL·LEUIA, ARÀLIA, ATRAVÉS DE ZELDA ZONK, NO S'ATURA DE DIR, DE DIR-SE!