dimarts, de gener 02, 2007

dolines digitals

equilàters

continuo en aquest bloc
els fragments que acabo de viure

ara, amb l'Atlàntic entremig,
a casa en Tedi passo pàgina
i refaig per entendre
la memòria novaiorquesa

potser la vida no és com un riu
això ho vaig pensar molts cops
observant les aigües del
Hudson
els rius són línies cronològiques

reescriure
sempre la vida
per fer-la més intensa
més plena
més nutritiva

m'ennuego

1 comentari:

Anònim ha dit...

ALENAR SEMPRE SEGUIT

ESCRIURE SEMPRE SEGUIT

VIURE SEMPRE SEGUIT

NO MORIR

DESMORIR!