continuo en aquest bloc
els fragments que acabo de viure
ara, amb l'Atlàntic entremig,
a casa en Tedi passo pàgina
i refaig per entendre
la memòria novaiorquesa
potser la vida no és com un riu
això ho vaig pensar molts cops
observant les aigües del Hudson
els rius són línies cronològiques
sempre la vida
per fer-la més intensa
més plena
més nutritiva
m'ennuego
1 comentari:
ALENAR SEMPRE SEGUIT
ESCRIURE SEMPRE SEGUIT
VIURE SEMPRE SEGUIT
NO MORIR
DESMORIR!
Publica un comentari a l'entrada