episodis de trinxera
ara no, però d'infants,
els hiverns eren durs sempre
un fred que feia córrer els mocs
i glaçava
els hiverns eren d'un avorriment
tenaç i ens obstinàvem
a trencar el gel
sortíem a jugar a fora
fins que ens trèiem els abrics
perquè, amb les galtes vermelles,
suàvem
desafiàvem sense pensar-ho la quietud i el repòs
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
quina tristesa matinera!
Cerc antídots contra la desolació.
Publica un comentari a l'entrada