eclàmpsies col.laterals
Belette agafa un petit llibre del prestatge.
Se'l va comprar a Nova York
juntament amb el cànon de Bloom.
És de Pérez Estrada i hi ha una pàgina, la 44
ángeles de la desesperación y el abandono
marcada amb un post-it, i
llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre
subratllat en llapis
no és l'apatia qui l'encolla avall
ni la tristesa qui li xucla el moll
ni el buit qui la consumeix
és...
s'esforça a pensar. Obre la finestra
i es repenja a l'ampit amb el llibret a les mans
sent aldarulls al carrer
s'esforça a mirar-se endins
és...
fulleja les paraules d'aquest autor malagueny
sólo sé que, si abro el poema, deberá sangrar
són.. les darreres paraules que li va dir
l'amiga del Hudson: "el món no s'acaba,
sempre engendra i sagna en fer-ho",
el tatuatge oblidat a la pell de l'esquena
Belette deixa el llibre i sense tancar la finestra
es clou al bany. Davant del mirall es despulla,
trenca amb un cop de secador
el Gillette Sensor de Tedi i es queda amb la fulla,
es fa un tall, finíssim, inspirant fort per la boca
al canell. La mà no li tremola
llora el ángel del muerto, es repeteix
la sang li regalima i el color s'escampa per la pica
és carn viva, ànima roja, tinta sota la pell
corre a la cuina i s'estronca la ferida amb una goma de pollastre,
es llepa el braç, es neteja, agafa alcohol i es cura
quan Tedi arriba ella està escrivint a l'ordinador.
Té el canell embenat i una hematites a la falda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
«Quan més potent és la idea de la vida més apareix el desig del suïcidi.»
Per què voler desapèxiser de la terra si és l'únic que tens, Belette?
O creus que és una forma pavesiana d'acabar una història?
No em fa gràcia el coqueteig amb les gilettes.
No em fa gràcia el final desfeliç.
No em fa gràcia cap final.
la sang és la resurrecció!
és la vida!
és l'inici!
és el poema que s'enceta amb una lectura apassionada!
Publica un comentari a l'entrada