eclàmpsies col.laterals
Tedi seu davant el televisor apagat.
Faria feina, però una xafogor desastrosa el panseix
i Belette sense música mira per la finestra oberta
recolzada a l'ampit. Uns veïns pengen pancartes als balcons.
Belette xiuxiueja: "Llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre"
No recorda de qui són les paraules,
les ha vist escrites en una pàgina
del seu quadern d'espiral que repassava
intenant trobar-hi el perquè, i d'on, d'aquest sentiment
que sincopeja cor i entranyes,
sap que no són seves malgrat la seva cal.ligrafia
però li resulten familiars i apropiades
fa molts dies que no sap res de Charles,
ni de Daphne, ni de la Dogson
Belette diu a Tedi en veu alta:
"Llora el ángel del muerto su desolación,
y como una joven viuda busca un nuevo hombre"
Estàs nostàlgica? o tens el jet lag de la malenconia?
Fa molts dies que no sap res d'Aràlia.
Belette no sap si respondre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Venetia diu:
«El llenguatge tenyeix el llavis com les mores dels esbatzers.»
Venetia somriu i amolla:
«Belette té totes les sensualitats que
Charles ha caçat al vol en els seus dibuixos de Nova York. La sensualitat dels trajectes. La sensualitat de les observacions. La sensualitat dels contactes. La sensualitat de contemplar la mort sense cap esglai.
La sensualitat de veure l'altre.
La sensualitat del renéixer.»
Els llavis, pintats d'escarlata, de Venetia dins la llum matinal de Son Asgard són com un suplici lent.
Charles la pinta en el seu estudi dels porxos de la part més antiga de la possessió.
El Recordador d'Aràlia mira l'espectacle d'un pintor i una model.
Pensa en els temps d'abans de l'amor, molt més intensos que l'amor mateix.
Publica un comentari a l'entrada