eclàmpsies col.laterals
Belette arriba amb els peus inflats
el vespre, de treballar,
quan Tedi prepara el sopar ella aprofita
i mira el correu electrònic.
té 10 missatges de SupremePharmacy amb virus assegurat
i un, per fi, de Lucie Dogson.
La Lucie no li explica res de Venetia
tan sols la referència: "a la cala dels Lliris
han florit els agapants. Aràlia i Venetia
s'entenen a la perfecció".
Aràlia i Venetia són juntes amb el Recordador?
Com ho sap, la Dogson, també hi és, ella?
Tothom és a Son Asgard?
Tedi li demana si vol pebrot a l'amanida
tinc set!, respon Belette, soparé gaspatxo i prou.
Avui ha venut tres caixes de pebrots
verdures per monedes en intercanvi
i la darrera data del seu quadern és de fa sis dies.
S'alça mig irada i replega el quadern de la bossa
escriu:
23 de juliol
necessit que em cordin
necessit que m'afiblin les peces, que m'embastin i em conjuntin
necessit el xuclamel de Son Asgard
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
La Dogson no té culpa de res, pobreta, si creu que Aràlia és a Son Asgard amb Venetia, Charles i el Recordador d'Aràlia.
Aràlia li va dir que hi aniria. I també ho va dir a Venetia que no sap com dir-li al Recordador d'Aràlia. Emperò és una falsa notícia. D'aquestes que llança Aràlia per fer pensar als seus amics, per fer funcionar mecanismes de desig o de seducció o de coses semblants.
Perquè no l'oblidin mai.
El xuclamel de Son Asgard és bo de preparar. Tu tens la forma.
Per a mi és una necessitat quotidiana.
Emperò no el puc fer sempre.
I en tenc set.
Dolç xuclamel, liana blana de la selva nostra, de fulles abraçadores, amadores, avellutades.
Tendre tot ell, company de viatge de l'olivera i de la vinya, s'escampa per tota la rodalia de la mar encerclada, des d'Etrúria a llevant i ponent, reposant a Son Asgard...
Publica un comentari a l'entrada