dilluns, de juliol 17, 2006

dolines digitals

a la intempèrie

sec vora el Hudson. Fa fred i jo estic feble
ho estic, sense voler donar la raó a ningú:
la meva feblesa no la curen atencions
desproporcionadament protectores
Patrice confon guarir amb custodiar,
i així em manifesta, m'obliga.

Charles, desesperat d'esperar massa
ha vingut per alliberar-me i dur-me
al seu claustre d'artificis pictòrics

no puc recloure'm a recer de ningú

es posa a ploure i no me'n vaig
vull sentir-me així de lliure
sempre en hivern tàcit
les gotes mig esborren les paraules escrites

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com Charles.

Desesperat d'esperar massa.

Com el Recordador d'Aràlia.

Assus-suaquines...