a la intempèrie
sec vora el Hudson. Fa fred i jo estic feble
ho estic, sense voler donar la raó a ningú:
la meva feblesa no la curen atencions
desproporcionadament protectores
Patrice confon guarir amb custodiar,
i així em manifesta, m'obliga.
Charles, desesperat d'esperar massa
ha vingut per alliberar-me i dur-me
al seu claustre d'artificis pictòrics
no puc recloure'm a recer de ningú
es posa a ploure i no me'n vaig
vull sentir-me així de lliure
sempre en hivern tàcit
les gotes mig esborren les paraules escrites
dilluns, de juliol 17, 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Com Charles.
Desesperat d'esperar massa.
Com el Recordador d'Aràlia.
Assus-suaquines...
Publica un comentari a l'entrada