divendres, de juliol 21, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

la mare no volia la peixera a casa
deia que era un trasto brut i lleig
mig rovellat i corroït i pudent
a més, els peixos, al mar.
el vaig amagar a l'armari dels joguets

l'endemà la peixera havia desaparegut
i la mare em va dir que no, que no l'havia vist enlloc
obria els ulls d'exageració i posava la boca de lluç
la mateixa cara que quan li demanava
per exemple, si els reis eren els pares:
noooo..... o si els dimonis existien.

no m'havia refiat mai de les seves paraules
m'agradava observar-li els gestos per saber la veritat:
quan apagava malament el cigarro estava enfadada
encara que ho intentés dissimular
o quan treia la pols a la col.lecció de pipes del pare plorava
encara que no vessés ni una llàgrima.

era així la mare. Aleshores em contava aventures
de mariners i vaixells i tempestes increïbles
que s'empassaven bucs sencers

me'n parlava per deixar testimoni, deia,
parlava per sobreviure.



1 comentari:

Anònim ha dit...

Només —no més— puc dir que enyor.

Tots els fonemes amarats d'enyor.

El rectangle del teclat diu enyor.

T'enyor, A.

I escric com puc, a grapallades, a regnes desfetes, a tir no fet mai, a tota i més a poc a poc que res.

Quina meravella trobar-me entre els teus escrits acaronadors!

El Recordador D'A.