divendres, de febrer 03, 2006

Diari d'una convalescència

Escric per dir-me que no passa res
que la febre, l'ofec, em desespera
és la pneumònia

fa uns dies que reivindica el seu dret

estic esgotat i només dormo.
Belette em truca i em desperta

no, no vinguis

em diu que m'ha d'explicar no sé què
d'una carta que ha rebut.
Belette se'm fa pesada i la tos

Ho escric per deixar testimoni.
Escric per sobreviure

1 comentari:

Anònim ha dit...

Mlle Vieux m'ha parlat del Jardí de Líquens d'Aràlia. Allà on amagava totes les voluptuositats de la Terra, de la terra, del terrer.Allà on el gaudi anava molt més enllà de els possibilitats que havia entrevist el desig.Mlle Vieux deia paraules inconnexes i frases que semblaven sense sentit. L'he escoltada molta d'estona. M'agradava la musiqueta d'aquella veu escorxada, L'home de l'esmòking la vetllava d'enfora. Ho he vist tan clar com et veig a tu.