Diari d'una convalescència

Les ximpleries, els errors, em davallen
als palmells i els observo amb termòmetre
de mercuri: 37 i mig, ha baixat la febre
i el no-res comença a extingir-se,
almenys tinc esma per gargotejar
encara que siguin tres mots per adonar-me
que sí, que tot continua

pot ser que em traeixi, jo, a mi mateix
davant la curiositat?
per què vaig baixar al carrer si ho tinc prohibit
si tinc prescrit un repòs absolut, pel metge?

les conseqüències indefinides per malsons enfellonits

sí, recordo aquell dia. De malson.
Belette, gràcil, em prohibí d'anar amb ella
(érem nins, i em tenia el cor robat, aleshores)
i no em va voler dir on, de cop i sense avís previ.
Taxativa. Com si li fes nosa.
El cor se'm va buidar en sec. I em vaig jurar que mai més.
Una tarda que vagava prop del mur de Son Asgard,
la vaig veure, en companyia de Charles,
(érem nins, aleshores)
mentre jo rondava d'avorriment
ells jugaven a cromos de picar vora la font.
Quan em van veure, Belette es va enrojolar tota.
Setmanes més tard, confessió d'amiga a amic:
estic enamoradíssima de Charles!
no podré suportar la seva absència!
Tedi, abraça'm! i jo, enfurrunyat encara,
la vaig abraçar.

---

Belette es mira el termòmetre
37 i mig, no facis bestieses,
ho diu amb un cert aire de tristesa
i respon amb un silenci llarg la pregunta de Tedi:
què et passa?, té a veure amb Nova York?

Finalment em parla de Charles
perquè faci memòria:
Son Asgard, el seu primer amor, diu.
Sí, és clar.
A Nova York van tenir un idil.li, renovat,
les coses bones sempre tornen,
tot i que, diu Belette, es veia l'atzucac a hores de distància
(ja no som nins, i és terrible no poder allargar els somnis).

Ha rebut carta de Charles.
És la carta el que l'ha entristida, se sent traït,
el seu Charles, vulnerable, ja se sap,
Nova York és així, inclement com una torratxa de neu, diu Tedi,
que es desploma del cel, i ell, Charles...
com me l'estimo encara!, diu Belette,
sovint em dic si va ser un error
marxar de Nova York per tornar a casa.

Belette pregunta a Tedi:
i si sóc jo, qui l'ha traït? Me'n vaig anar
just quan ja tenia l'exposició a punt,
me'n vaig anar just al moment de l'exhibició més dura,
el vaig deixar tot sol davant d'ulls que no saben mirar,
acompanyat d'amics que només devoren?