Diari d'una convalescència

Alguns dels textos els passo a Belette,
té bona mà per a la visió i repassa la lletra
canvia algun sintagma, m'il.lustra
sense saber-ho, la millor manera per combatre
l'avorriment i l'oblit.

Recordo tantes coses d'antany,
com si fos un vell xaruc que no té res més
a fer que contar episodis de trinxera
tinc trenta anys!
Però potser ja és prou cruenta la guerra que duem abans de créixer.

----

No pensis tant en l'oblit, que és pura bajanada,
diu Belette, escriure no és un acte de memòria,
l'arxivística, les enciclopèdies, les estadístiques,
les bases de dades, les universitats ja se'n cuiden de preservar-la.
Escriure és un art per malversar el fastig.
Per bastir l'hàbit de la ment, construir la intel.ligència.
Escriure és llegar el costum.
De l'avorriment d'aquest claustre
treu-ne profit, suc, em diu Belette, no perdis el temps
que prou falta fa per viure i tu tens tot el del món.

Tedi i Belette han estat repassant els textos
que Tedi ha escrit darrerament. Alguns, no tots.

Paul lloraba, sollozaba. Elisabeth se sentía cansada. Quería
jugar al juego; quería consolarle, hipnotizarle; quería comprender.
Pero el sueño dispersaba sus esfuerzos con anchos surcos
negros que giraban como los de los automóviles en la nieve.

Per què vas anar a Nova York?, diu Tedi.
Belette continua llegint Cocteau en veu alta.