Diari d'una convalescència

Aprenc a escriure:
Ara voldria oferir al lector unes quantes idees.
De vegades hi ha donzelles, entre nou i catorze anys,
que revelen a certs passavolants embadalits,
que els dupliquen o els quintupliquen l'edat,
llur natura veritable, que no és humana,
sinó nimfal (és a dir, demoníaca)

m'aturo de copiar

per què Nabokov diu "demoníaca"
si jo, a mi, la meva lolita particular
em ressuscita cada dia dels llimbs
d'aquest avorriment? Pot Nabokov caure en un tòpic,
o és que s'escapa de la meva comprensió?

apunto: preguntar a Belette.

----

Tedi i Belette seuen de cara al sol que entra
per la finestra. Crec que estic canviant, Tedi,
diu Belette. Potser per això estic taxativa.
La vida em va portar a Nova York i me'n va escopir,
i ara, aquí amb tu i la teva convalescència, crec
que em repassa amb un ribot per dibuixar-me
relleus isabelins, i m'estria trossos de pell
que es perden. Potser per això estic sentenciosa.
Però potser no cal esperar que et deixi el marit
per descobrir l'amor en les dones
potser ens podem resoldre a temps, a l'hora del canvi.
No?

Tedi
tenia una pregunta
i no té cap resposta