Diari d'una convalescència

He plantat el trípode.
No només enfoco el menjador
sinó que també arribo a l'habitació de la nena.
Deu tenir uns quinze anys i tota ella
és el portfolio d'una Lolita
li encanta emprovar-se faldilles ran de natja
i té uns piterrons petits de cirera... potser desitja que li creixin
però abans m'agradaria mossegar-los-hi de tendresa
sense fer-li mal, només un espinguet d'alleujament.
mm escriure això encén un plaer que desitja tacte
fa dies que no em masturbo i l'erecció fa festa
necessito l'inhalador per poder exhalar-me de ple

m'he tret la verga (cal que ho conti? sí, és clar
no sóc pas un depravat) per damunt la goma dels pantalons
del pijama però abans he fet un cop d'ull inquiet per la càmera:
la lolita saltava nua per la seva habitació
ballava màquina com una esbojarrada
i el meu focus no podia captar cap detall.
La meva atenció per capturar-la m'ha desinflat el penis.
Així que m'he connectat a internet a una porno
i davant els pits turgents de l'escultura penetrada
m'he masturbat fins al final.

----

He dut pizza per sopar, diu Belette tot just entrar.
Bé, jo no sé si menjaré gaire. Em sento molt cansat.
Potser he fet massa feina.
Jo no, l'ordinador està a la UVI, no sé si se'n sortirà.
I el trípode? fa Belette mentre para taula, espies les veïnes?
No, només les observo, estic segur que la mare és perillosa.
Ah sí, per què?, diu Belette, i fa un glop de la copa de vi.
Les caixes, les baralles constants amb la nena, la deixa hores
castigada a l'habitació, hores, ho hauries de veure.
Siusplau, Tedi. Crec que has menjat massa Hitchcock.

Mentre sopen Belette li fa memòria
a Tedi, d'una anècdota d'abans,
de quan collien caragolines al mur de Son Asgard.