Belette diu que la lectura és una forma
de subsistència, i que tothom qui llegeix
acaba escrivint sense remei perquè al pas
de vides mortes a cada last end
un es veu obligat a sobreviure.
Potser per això em porta sovint
volums d'edicions noves i velles
que se m'acumulen a tota la casa
i quan jo li dic A mi m'agrada el cinema
i les noves tecnologies em respon
Doncs amb més motiu,
i em dóna el llibre de Truffaut i Hitchcock
que em va dur no sé quin dia.
El meu dia, doncs, es redueix a una existència
dividida: quan la persiana de la meva Lolita
no és alçada, ni puc gravar cap detall del seu amor
l'escric, a ella, i totes aquelles parts invisibles
que tanta vida em donen.
----
Tedi i Belette seuen davant la tele apagada.
El llibre de Cocteau és a la falda d'un d'ells,
plegat, sense importància.
Tots dos es silencien les cabòries.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
"No et puc escriure tot quan voldria", em diu Charles des de Nova York. "L'exposició no m'ha deixat content. La gent ha perdut el gust de veure. Hi ha molta d'anestèsia. Aràlia és a París amb Daphne, com et deu contar Maria Carla. Jo sobrevisc amb el record de Son Asgard i amb les darreres paraules de Mlle. Vieux que em recomanava l'oblit com a forma de subsistència. M'he fet un trenc amb un caire d'una vasa i m'han hagut de donar cinc punts al front. És tot un emblema que duc dins el pensament cosit."
Publica un comentari a l'entrada