Diari d'una convalescència

Copio

Fullejo i fullejo aquests records miserables
i no deixo de preguntar-me, va ser llavors,
durant el llampegueig d'aquell estiu remot,
que es va obrir la primera esquerda de la meva vida?
O potser el meu desig abassegador envers aquella nena
va ser el primer símptoma d'un vici innat?

Podrien ser mots de Belette en comptes de Nabokov

Miro per la finestra
M'alço
M'acosto al vidre
Veig la meva lolita amorrada al seu vidre
Agafo la càmera

Finestra a finestra
objectiu a objectiu

juguem a caçar primers plans

----

Tedi i Belette seuen davant la tele apagada
fa una mica de sol i ha pujat la temperatura
però encara necessiten les mantes

Belette fa una altra pregunta:
i si tot això de les crisis és una fal.làcia?
vull dir que els diversos estats de les papallones
se succeeixen imperceptibles a ulls humans,
com puc veure jo en mi i en aquests moments precisos,
una esquerda tan profunda? I si m'estic inventant?

Tedi pensa en Nabokov i la ficció que insinua Belette.
Li pregunta si algun dia li explicarà què va passar a Nova York.
He rebut carta de Charles, diu Belette amb els ulls plororos.
Tedi veu la crisi com si ho fes amb zoom de càmera:
Belette està profundament enamorada.