dolines digitals

a la intempèrie

escric febrosa per veure Charles

m'imagino que m'imagina aquí al llit
i aquell traç del còccix que tant li costava
és, avui, domesticat pel seu canell virtuós
em perfila amb tinta gruixuda l'amplada
segur i ferotge davant la tela

jo no hi sóc i ell em reprèn amb més ànsia

tot això ho sé perquè Patrice no m'ho ha dit
al contrari: "Charles perd el temps amb els teus nus,
i tu encara estàs malalta".
Tot és mentida.

m'alçaria si tingués prou força
i li cridaria: mort de gana!

però de moment és ell qui em porta
la sopa calenta al llit