episodis de trinxera
la mare no volia la peixera a casa
deia que era un trasto brut i lleig
mig rovellat i corroït i pudent
a més, els peixos, al mar.
el vaig amagar a l'armari dels joguets
l'endemà la peixera havia desaparegut
i la mare em va dir que no, que no l'havia vist enlloc
obria els ulls d'exageració i posava la boca de lluç
la mateixa cara que quan li demanava
per exemple, si els reis eren els pares:
noooo..... o si els dimonis existien.
no m'havia refiat mai de les seves paraules
m'agradava observar-li els gestos per saber la veritat:
quan apagava malament el cigarro estava enfadada
encara que ho intentés dissimular
o quan treia la pols a la col.lecció de pipes del pare plorava
encara que no vessés ni una llàgrima.
era així la mare. Aleshores em contava aventures
de mariners i vaixells i tempestes increïbles
que s'empassaven bucs sencers
me'n parlava per deixar testimoni, deia,
parlava per sobreviure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Només —no més— puc dir que enyor.
Tots els fonemes amarats d'enyor.
El rectangle del teclat diu enyor.
T'enyor, A.
I escric com puc, a grapallades, a regnes desfetes, a tir no fet mai, a tota i més a poc a poc que res.
Quina meravella trobar-me entre els teus escrits acaronadors!
El Recordador D'A.
Publica un comentari a l'entrada