dimecres, de novembre 22, 2006

dolines digitals

episodis de trinxera

crec que aquesta pneumònia
que em té aquí confinat és més fructífera
del que vull fer veure a Belette.

a banda de les veïnes
i les imatges que m'ofereixen, surrealistes i excitants
a banda dels records que em desperten la nostàlgia
a banda de l'astènia i l'avorriment

Belette té raó

quan era petit no vaig estar mai malalt
però me les enginyava per quedar-me amb febre al llit

rellegeixo els escrits i veig el sender recorregut
amb una impressió geològica

em reconec les falles, els barrancs i els despreniments

Belette és una mestra de l'entropia
base d'una escriptura
que deambula sense rumb fixat

seguir-la és desaprendre
les teves pròpies lleis

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Juga qui juga pens en tu i en Nona!

Anònim ha dit...

Per què escrius aquest silenci tan i tan llarg?
Per què no guixes alguns mots de Tedi i Belette?

Ells t'esperen a la porta dels silencis.