episodis de trinxera
avui Belette m'ha parlat d'un capítol
d'antany. El dia que, després de la matança
del porc, vam anar a Son Asgard a dur-hi
sobrassada i no ens va atendre Madò Bet
el recordes, aquell dia?
no
sí
Belette es posa a tallar ceba
té els ulls plorosos, el dia que Madò Bet
no hi era i ens va recollir Mlle Vieux,
ens va fer entrar amb la sobrassada
i entaulats hi havia Patrice, Daphne,
Aràlia i el Recordador bevent licor d'avellana.
no
tu sí?, recordes un dia tan remot?
jo encenc el foc pel brou d'ahir
sí
Patrice em va donar licor i el vaig escopir a terra
Mlle em va estampar una bufa perquè, això no es fa!
aleshores enmig del silenci espectral va entrar Charles
amb una capsa plena de cromos
i a mi se'm va estroncar la ràbia i el plor incipient
en aquells moments vaig veure una diferència
que no he oblidat mai, diu Belette,
la mirada alliberadora de Charles
la mirada rapaç de Mlle Vieux
quan marxàvem cap a casa vaig alçar el cap
al cel, una àliga suspesa damunt nostre,
i a la vora del camí, al damunt d'un cable elèctric
un corb grallava
tot això ha vingut perquè a Belette li ha arribat
missatge de l'àliga, m'ha dit.
els ulls li brillaven amb intensitat d'estrella
però ja no era la ceba
era una altra manera de veure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
S'ha esbucat un bocí de sostre de la biblioteca de Son Asgard.
L'arquitecte Frau ha dit que hi ha massa llibres i que el trespol no pot suportart el pes.
Saps que vol dir això: donar els llibres a la bibliteca municipal d'Algari.
Què pensaria Aràlia?
Ella que és més fetitxista que jo amb els volums.
Potser la meditació Amb T. M. a Kyoto li haurà donat camis pel desprenimnet.
Jo necessit trobar aquest camins.
Estic molt angoixat i dissimul perquè no es noti.
Publica un comentari a l'entrada