a la intempèrie
he vetllat tota la nit amb l'amiga
del Hudson, sota les seves robes
de color brut. es diu Violeta
perquè és el nom de la seva àvia, d'ulls blau fosc
ella no. Té una piga sobre el llavi, com la Monroe.
la Violeta no es mou del seu racó
aquí és invisible a ulls de tothom
només els nens l'observen de vegades
de camí cap a l'escola propera
abans vivia amb el clan en un park de Queens
havia de dur l'almoina cada dia al seu pare
mentre ell s'emborratxava de cervesa als bars
un dia la van violar mentre dormia
devia ser algú del clan,
va dir, perquè ningú no es va immutar
un altre dia uns xicanos la van atracar
se li van endur l'almoina, les sabates
i li van arrencar una dent d'or.
ara només en té una
si el seu marit fos viu, s'exclama,
res de tot això no li hauria passat
el seu marit va morir d'accident
just arribar a Nova York
eren acabats de casar i les dues
dents del compromís de noces
resplendien de felicitat
quan li van robar la dent
va escapar-se amb la boca sagnant
decidida a començar de nou
ha trobat aquest lloc tranquil del Hudson
i no ha tornat a veure ningú més del clan
diu que parla amb el seu marit mort
i que fins i tot fan l'amor, que sent com l'abraça
la petoneja pertot i li diu que l'estima
sempre en silenci
el silenci és el seu còmplice
la meva vida, tan lluny de la seva,
s'hi ha acostat aquesta nit tènue
i ha flirtejat amb les seves pauses
a ple aire a la ciutat de Nova York
m'he sentit indestructible
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Violeta, Violeta, Violeta: hi ha color i hi ha violació dins el teu nom.
Ara, des de Son Asgard estant, el Recordador d'Aràlia pensa en tu, se sent molt aprop de tu.
Jo també conec aquest amor, aquest fer l'amor amb una persona tan llunyana que de vegades és com si fos morta.
Tu, invisible, vora el Hudson.
Jo, invisible, vora la Mediterrània.
Hi ha moltes de semblances entre nosaltres.
No ho diria ningú.
Publica un comentari a l'entrada