episodis de trinxera
avorrit i cansat de res
repasso tot el que tinc escrit de
la meva Lolita particular
gairebé mig quadern d'espiral
rememoro les fantasies que ahir
traspassaren les finestres: ella em crida
amb llengua de serp i imatges obscenes
i la meva observació a distància
acobla voyeurisme i exhibicionisme
fins a plaers insostenibles
llegint els fragments m'adono
del buit que es bada dins meu
els forats d'incompleció que em fan
gruyère ansiós de plenitud
m'adono
d'aquests moments morts
que intento reviure
miro per la finestra
la seva persiana continua tancada
i a mi només em queden els mots a les mans:
agafo un bolígraf i escric com si hi veiés a través
em sobrevisc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No és possible.
No tenc una economia del temps.
No sé on som.
No puc seguir així.
Voldria saber si Belette resisteix.
O ha caigut dins una cavorca sense geodes ni hematites roja.
L'enyor.
Publica un comentari a l'entrada