eclàmpsies col.laterals
si Belette es mira molt endins
veu passadissos i cavernes fluides
per on corren emocions estranyes
ha escrit tres dies seguits sense pausa
descobrint quins mots ressortien més
en la torrentada sanguínia del seu clos
most, sediment, resignació
densitat, gravetat, pressió
estalactites mentals d'un degoteig constant de llanguiment
i desxifrant-se amb incisions de gillette
ha escarificat els diversos estrats
d'impressions i sensibilitats acumulades,
destriant, esgrunant i relativitzant la importància
"em pensava que els dies de Nova York
varen ser, per mi, aquell triple mortal aplaudit
per tothom qui creia en la dificultat
de fer el salt a la mort.
Desempallegar-me de Patrice i Mlle Vieux,
corromputs per uns valors que agonitzen
em va donar una empenta rejovenidora
que tu, Venetia, Daphne... vau saber aconduir
ara em sento lluny de tots i el ressò d'aquells dies fa grumolls
cal que em desempolsi les entranyes"
això ho escrivia a Charles,
en resposta al darrer correu que va rebre d'ell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Se m'acumulen els treballs i em costa molt donar a l'abast l'escriptura.
No sé si ho he construït bé.
Em costa bastir frases.
Em sent belettià, recercant per les cavorques pròpies una definició que expliqui el meu estat d'ànim.
El temps no ajuda,
Aquest núvols grisosos em fan malbé.
Publica un comentari a l'entrada