episodis de trinxera
crec que aquesta pneumònia
que em té aquí confinat és més fructífera
del que vull fer veure a Belette.
a banda de les veïnes
i les imatges que m'ofereixen, surrealistes i excitants
a banda dels records que em desperten la nostàlgia
a banda de l'astènia i l'avorriment
Belette té raó
quan era petit no vaig estar mai malalt
però me les enginyava per quedar-me amb febre al llit
rellegeixo els escrits i veig el sender recorregut
amb una impressió geològica
em reconec les falles, els barrancs i els despreniments
Belette és una mestra de l'entropia
base d'una escriptura
que deambula sense rumb fixat
seguir-la és desaprendre
les teves pròpies lleis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Juga qui juga pens en tu i en Nona!
Per què escrius aquest silenci tan i tan llarg?
Per què no guixes alguns mots de Tedi i Belette?
Ells t'esperen a la porta dels silencis.
Publica un comentari a l'entrada