Patrice em va agafar per banda
avui vindràs amb mi
la cara que jo devia posar el va fer canviar
immediatament d'expressió:
t'he parlat de Dioré?, és un il.lustrador molt bo
que hauries de conèixer. Anirem a Central Park.
Aquell dia Charles em devia esperar tota la tarda
mort de desig i jo
morta de desídia
somreia de falsedat a aquella Régine que ens acompanyava
deia que sí a les proposicions aristocràtiques del dibuixant
mentre passejàvem entre The Gates, l'obra de Christo instal.lada
a Central Park Patrice em duia de bracet acompassada pel camí
d'un procediment caduc i trist que serpentejava quiet per l'enrenou
de la vida
em vaig ficar esgotada al llit
crec que m'havia pujat la febre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Per què ho consentires que Patrice et separàs dels quadres de Charles, de la mirada de Charles,de les converses amb Charles, del contacte amb Charles?
Charles pintava en tu el quadrat negre: un esdeveniment material i existencial.
Per què no li proposes, a Charles, que t'acompanyi a les Scuderie del Quirinale de Roma per devorar la mostra d'Antonello da Messina? Les subtils perspectives, els olis de la llum, les clarors silents et poden fer molt de bé.
Publica un comentari a l'entrada