dimecres, de març 15, 2006

In articulo mortis

em somreia de complicitat

jo anava al Hudson
per fugir de les paparres de Mlle i Patrice
i per trobar-me l'amiga còmplice i desconeguda
per entendre

ella
seia a terra en la vorera
embolicada amb robes
no parava mai la mà
la gent, si volia, li podia donar una moneda
mai no vaig veure ningú que ho fes

jo
seia a un banc de la riba
embolicada amb un abric
escrivia en un bloc
la gent, si volia, podia asseure's al meu costat
mai no vaig veure ningú que ho fes

la misère humaine

1 comentari:

Anònim ha dit...

Et pensaves que el telèfon era el crit d'un infant.
Et regirares.
Quasi pegares un crit.
El Hudson i ella al costat.
Indiferents.
Sentires por.
Les llengües davall aigua es tocaven.