Diari d'una convalescència

M'he tallat lligant les escombraries.
Un tall profund la sang a dojo en l'índex.
el dit sota l'aixeta amb aigua freda.
el dit a la boca, la sang amb gust de sang
gola avall coll endins.
sang a les dents
sang als llavis
sang al dit
sang a la pica de la cuina,
una gota grossa a terra
sang a la pica del labavo
sang al calaixet blanc de les tirites
una tirita ridícula.

em llepo el dit.

la meva sang em fa fàstic.

le sang du poète.
la voix humaine.

l'hematites
la turquesa

----

Sona el telèfon.
És Belette.
Bé, a vegades em costa respirar, per ser que no faig res i que m'he de limitar a respirar, fa gràcia que fins i tot això se'm faci difícil, no creus?
Aquesta pneumònia em farà tornar boig.
Sí, avui sí, quatre línies, res d'important, aquí no passa mai res d'important.
Potser tens raó.
Quan vindràs?
Bé, d'acord, em portaràs Les enfants terribles?, tinc ganes de tornar-lo a llegir, i ara que tinc tot el temps del món... És curiós, em puc sentir afortunat, no?, tinc tot el temps del món.
Doncs no, no m'hi sento...
Bé, en parlem demà, d'acord,
adéu.