Tedi i Belette fa hores que caminen.
Tedi duu un cromo de picar a la mà.
Està trist.

He vist Monange, t'asseguro que l'he vist,
repeteix com si intentés convèncer Belette.
I ella m'ha mirat, t'ho asseguro.
Però després, quan m'hi he acostat,
només hi havia aquest cromo,
rebregat a terra.

Hauries d'estar content, diu Belette,
normalment la coherència no deixa mai proves.

Quan han passat el bosc veuen la ciutat.
Els primers carrers.

Què faràs?, diu Tedi.
De què?
Quan et truqui Ella, i et demani per Aràlia.
Li diré que l'he vista.
I Ella, com s'ho creurà?, tu no tens cap prova.

Belette no respon.
Li donaré la meva paraula.