Tedi balbuceja alguna cosa a l'orella de Belette.
Ella somriu, li pren la mà i el porta a un racó
on els cops de forja s'atenuen. En les llengües de repòs
Belette hi esquitxa unes paraules:

Ormeja els volanders com nosaltres.
El primer dia em va dir:
el teu capet levita massa,
i em va donar la pedra.
Quan la sang t'arribi als dits, torna.
No hagués sabut trobar el cràter
sense l'ajuda de la vella.

I Aràlia?, vocalitza Tedi.
Abans ens hem d'engatar fins a l'acubor.
I el pren de la mà i tornen on el fum espès
i els trons de forja els assalten els porus.

Mlle Vieux està cansada d'enraonar.
L'home de l'esmòquing es mira la pistola que reposa al seu costat.
Vols dir que ja no ens serveix?, diu.
Ni el gatell de la premsa.
Ni els números d'ISBN?
Bé, de moment no els llencis.
Ximpleries!, diu, agafa la pistola, apunta Mlle Vieux al clatell i ressalta:
Tothom necessita aquesta autoritat.