Belette parla a Tedi
d'un desert ple de finals,
(com a la cançó),
dels detalls microscòpics
que precisen el món, i el distorsionen.

D'un aire ple d'indefinicions,
de mirades borroses que maregen tot camí,
d'intents trabucats de comprendre
a través de qualsevol lent,
lentament, lenta-ment, talment, mental, lament, latent, talent, i tal.