Mlle Vieux s'asseu sobre la pols de cendra.
Plega les cames resseques, li peta un os.
S'encarcara amb la postura més còmoda,
sap que els joves trigaran a sortir del cràter.
Sent un clic al darrere.
Un home amb esmòquing l'apunta amb una pistola.
Ja tornes a ser aquí?, diu ella.
Mlle Vieux està avesada a esperar-se.
Enfonsa la mà ossuda en la cendra
i pren un grapat de pols,
mescla de tinta d'una segona Pompeia.
Amb contorn es defineixen algunes lletres
al palmell que Mlle observa i connecta: de res.
Tedi i Belette s'aferren als contorns
de roca porosa.
I baixen a les fosques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Mlle Vieux té una història llarga i la cobeja amb cura. No en sap res de paradoxes imprevisibles ni de jocs de mans.Podria aparèixer i desaparèixer d'un blau uniforme d'Yves Klein o d'un conte perdut de Salvador Galmés. Tant se val!Té les rues fondes com tallades a cop d'espasa. L'home de l'esmòking no és un malson i la persegueix amb invariable intensitat.
Publica un comentari a l'entrada