dimarts, de desembre 27, 2005

Tedi dormia i s'ha despertat quan ha notat
una mà que li acariciava la galta. Ja ets aquí?
Belette es guarda l'hematites a la butxaca
i emprèn el camí de nou, saltant d'aresta a aresta.
En Tedi s'afeixuga rere seu per no clavar-se
i amb peus de plom, se sap va lent.
Cap on?, pregunta.
Molt més avall encara. Allà on tot espurneja.

Mlle Vieux es desespera. Aquella canalla que no surten.
Mira el cel i s'hi veu tota ella, una nit sense lluna ni estrelles.
Busca un racó de la boca del cràter per passar la nit coberta.
No gaire lluny pul.lulen les mosques i els corbs, malgrat l'hora
avesats com ja són a no respectar cicles ni natura.
S'adorm amb un ull sempre obert.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El cràter és lluny. Mlle Vieux pensa en mots composts per ella mateixa: unir-separar, defora-dedins, lluny- aprop, vell-jove. Es troba dins una inquietant estranyesa familiar. L'home de l'esmòking pot aparèixer en qualsevol moment.Té por.