Tedi i Belette fa hores que caminen.

Han deixat el bosc espès. Caminen
entre les cendres d'un incendi antic
que encara no ha regenerat
res.

Per més cruïlles que es trobin, caminen
sense parlar ni descansar ni decidir
si a l'esquerra o a la dreta.

Més enllà del bosc cremat, boira baixa i
en una roca, gairebé integrada,
mineralitzada, seu una dona
prima i tota vestida de negra.

Tedi i Belette s'aturen per primer cop en moltes passes
de lluny.