Tedi i Belette s'han trobat de matinada.
Cadascú una ensaïmada, per esmorzar més tard,
i una hematites a la butxaca.
S'han posat a caminar
a la recerca d'un de tants finals.
Belette intentant pensar Aràlia.
Tedi li agafa la mà i li besa,
i taral.leja la cançó.
El bosc és espès.
diumenge, de desembre 18, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
CENDRER DE SANG
Mlle. Vieux, prima i tota vestida de negra, amb xals i brodaries i unes rues fondes a la fesomia i un monyo de dama, era una vella amiga de la senyora àvia paterna d'Aràlia. Emperò aquesta li fugia, sobretot de petita,quan la tapava de bobons ensucrats i de carícies fètides. Aràlia adorava l'aire pur i les mans que olien a llixíu de madò Bet, la menestrala de Son Asgard que preparava una cuina picant i amb perfums de canyella, d'ai, d'alfabeguera i de seïm fumat que Aràlia conserva en el seu paladar lector de sabors i sabers. Bon Roland, sempre et recordaré en aquestes combinacions!
BMA
sssssssssssssssssssssssssssssssssss
Publica un comentari a l'entrada