Tedi i Belette han fet un coll subterrani
fins una gruta amb diverses galeries.
Tedi s'asseu disposat a descansar
cansat de res.
Donaria el que fos per ser a Botswana.
Belette troba un botó. El prem i entra, tota sola.
Mlle Vieux té l'esquena corba
de tants suplicis que no ha sabut digerir.
Aràlia, la seva Aràlia, etèria com una llàgrima.
S'eixuga l'última gota del cony ressec.
Ha sabut despistar l'home de l'esmòquing,
però tornarà, ho sap, amb la pistola
i els números d'ISBN que sempre l'han turmentada.
El so que ul·lula al fons no és de ca, ho sap. Tornarà.
I ella no sabrà què més dir-li.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Mlle. Vieux fa exercicis: assaboreix la parsimònia, diu tres vegades "així" "així" "així" variant les entonacions i els accents, pensa menjues pels ropits del parc, agafa fua i repeteix el "Crec en un Déu" a tota. Aràlia es troba entre dues paral·leles negres que es tallen a l'infinit. Fa un alè fondo. No hi ha aire entre les coses.
Publica un comentari a l'entrada