Mlle Vieux s'atura en un paratge negre,
com les seves robes i el fons de les arrugues del seu rostre.

Vaig conèixer Aràlia de nena.
Mirava de mirar els paradisos
que es congriaven a les seves ninetes,
però ella era esquiva, zelosa de la seva riquesa,
diu Mlle, amb la veu que se li trenca.
No em vaig endur res d'ella,
tret d'una negativa que em fa encara ser viva.
I assenyala un cràter.

Tedi i Belette es miren.
Belette es treu l'hematites de la butxaca.
Decideixen baixar-hi.