Mlle Vieux sent que algú s'acosta.
Sap qui és. No mira, però de seguida nota
el canó al clatell, per damunt del monyo.
Aleshores, quan es posa a recitar la lletania de compostos
culpa-disculpa, deductiu-inductiu, dolent-indolent
parell-imparell, esclau-llibert
l'home de l'esmòquing li pregunta per la parella.
Són a dins del volcà.
L'home deixa d'apuntar-li i es treu un bitlleter de la butxaca interior.
Mlle Vieux coneix el pas següent: l'home li demana que s'assegui amb ell,
obre el bitlleter i treu uns quants cromos de picar que escampa a terra.
L'últim cop es van passar tres mesos jugant: del 23 d'abril al 29 de juny.
Aquest cop Mlle Vieux no creu que la parella trigui tant a sortir.
A més, el cràter és l'única via a l'exterior.
Tedi i Belette s'acosten a la forja.
Comencen a ensumar el foc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Sempre ha estat ferida d'escrúpols Mlle Vieux. Una vegada li va demanar a un amic del seu cosí Charles, que anava de lingüista, el bressol del mot "escrúpol". I aquest, creu que nomia Macià, li va dir que en llatí, escrúpol era una petita pedra punxeguda que hom ressent com a situada en el cervell. Allò va escarrufar molt a Mlle. Vieux que va pensar que no convenia fer gaire preguntes si no volies quedar atrapada en les respostes.
Publica un comentari a l'entrada