Tedi i Belette s'aturen davant un freu.
L'aire és dens.
Una certa llum que no se sap d'on ve
d'enlloc
marca les ombres de cairells profunds
estilets
en les parets de roca que amenacen les mans
cada cop que un perd l'equilibri.
Comencen a patir fred i els fan mal les cames.
Mlle Vieux continua esperant
amb la pistola al clatell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Mlle. Vieux vora un mur color espinaca demana on són els músics. No compareix ningú. Crida el nom d'Aràlia com un essaoessa. No compareix ningú. La pistola del clatell ha desaparegut. Veu un cel tan gran com el seu passat. Decideix orinar: treure del seu cos els líquids daurats, vomitar per la pantafena, escopir el fetus inexistent, irrumar. Mira per tots els cap de cantons. No la veu ningú. Mlle. Viuex s'acota. Extraversió mingitòria. El suplici d'una cistitis crònica. Surt la lluna plena rera una paret. Un ca ul·lula al fons de l'escrit.
Publica un comentari a l'entrada