episodis de trinxera
sembla que Belette vulgui oblidar
per què va anar a Nova York
m'evita les preguntes
amb accents a qualsevol altre quefer:
si està rentant plats s'entesta a rascar amb l'ungla
l'engrut vell que no marxa ni de tros
un dia em digué que potser escrivim
per no haver de recordar més
però no entenc què vol dir ben bé amb això
jo escric precisament per guardar memòria
la mare me'n va acostumar:
em feia escriure en una llista
tot el que havia de comprar quan anava al mercat,
i a l'escola:
teníem una agenda per apuntar els deures
i si no els dúiem ens posaven falta per descuit
o bé, "copia 100 vegades
no m'adormiré més a classe"
Belette també me'n va acostumar:
algunes tardes avorrides ens passàvem l'estona
descrivint aquells jocs inventats per si algun dia
oblidàvem les regles. Teníem una carpeta plena
de fitxes, guardada a l'armari dels joguets...
i després...
bé, després, em vaig acostumar a transcriure
frase rere frase tot allò que no podia viure
una guerra de sentiments que exorcitzava amb les paraules
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tot plaer amaga la seva pròpia desfeta.
Escriure és més que viure: és ballar a les totes, és cantar a les totes, és fer convuls el tedi de la repetició, és destrossar-te i mostrar-ho, és enrampar-te amb curt-circuits de tinta o de llum, tant se val!, és fugir a l'escapada dels llocs comuns, és estampar-te dins els llibres o les pantalles, tant se val!, és besar les lletres i els alfabets, és enrevoltar sempre seguit els tels del misteri, és fer retxes din s l'aigua, és fer enigmes nous amb l'artesana mestria del fum, és fer retxes sobre aquest tros de mar.Escriure és desmorir!!!!
Escriure és alenar.......
Publica un comentari a l'entrada