dolines digitals

després de la crisi la revifalla amb una pausa de silenci que somatitzo amb extravagància o una vagància extrema per a la feina diària que em manté els projectes suspesos amb un tres i mig

res no mor

-----

el Mustatxo els ha aturat quan tornaven a sortir
i doncs? heu estat fora?
a peu per arreu
hem vingut a rentar la roba i a buscar més provisions
tornem a marxar quinze dies

quinze dies fora?
sí!, fa Belette enfadada,
i es mira Tedi que li diu: obsessiva

no li fa gens de gràcia marxar justament ara
que hi ha tantes qüestions pendents
tantes paraules per fer
tantes preguntes per escriure

però ara és Tedi qui vol trobar la coherència inalàmbrica
i Belette li és imprescindible

dolines digitals

el divendres vaig prendre una decisió

m'hi va portar una recerca senzilla pel google:
buscava una bona definició de Madò Bet
i m'aparegué la paraula estoica
busco estoic
busco estoïcisme
trobo que per als estoics el pneuma és l'alè vital...

i la meva pneumònia, què significa?
em manca l'alè

fent la migdiada una veu a cau d'orella em digué:
reacciona, viu
jo sol puc contrarestar aquest buit, ho sé

vaig fer la bossa amb coses meves i per a Belette
la vaig arrencar del seu son continu i esllavissadís
vaig tancar el pis amb pany i clau

----

és setmana santa i m'agafo la baixa per recuperar-me
prenc el Pirineu i traço rutes
duc pol.len, echinacea, própolis a la bossa
i unes ganes de menjar-me la primavera
que fan espaterrar el més viu

lolita m'esperarà que torni
(ens comptem les besades com a bons
col.leccionistes)
Belette s'anima
diu que em contarà més coses de Nova York
de Charles
i d'aquesta mena d'anòsmia
que li fa perdre el rastre de tot

dolines digitals

aquesta nit he somiat amb madò Bet.
Madò Bet, l'estoica, que em repetia:
la modernitat us farà flacs i malaltissos,
flacs i malaltissos
mentre carregava sacs de patates amb dits de penellons.

acaba de venir el metge de capçalera
m'ha reconegut una millora substancial
t'estàs enfortint, d'aquí a uns dies podràs sortir a fora,
ara pren-te aquest antibiòtic cada vuit hores.

El que el metge no sap és que ja fa dies que surto
i que gràcies a la lolita,
amb qui ens veiem al porxo alguna nit
o al terrat del seu bloc amagats de tothom
he tornat a respirar el cosmos: tinc més energia que mai.

-----

Tedi i Belette parlen d'aquest estat impropi en ella.
Tedi li fa preguntes perquè no creu
que el mal sigui ni en la primavera ni en l'amor
però Belette és esquiva,
no m'estaràs amagant res?
no t'ho estaràs amagant a tu mateixa?
no serà que et vas fer massa il.lusions amb Charles?
Belette només diu: tens raó
no es tracta de Charles, el que em passa no té res a veure amb ell.
I calla.

dolines digitals

tinc tres cintes minidv plenes
de primers plans

la tarda ha estat llarga entre imatges
estic cansat de mirar

----

Belette encara dorm estirada al sofà
tapada amb una manta
Tedi es frega els ulls

dolines digitals

darrerament revisc d'inspiracions acumulades:
escric amb la càmera les imatges d'un desig efervescent
i inesgotable, que s'alimenta de noves descobertes impensables

la complicitat amb la lolita és cada dia més estimulant

ella és capaç de descobrir-me, per exemple, una nova cançó
(obre la finestra,
i posa el seu reproductor de cd a tot volum,
així puc sentir com ella balla)
i només amb la cançó descobreixo sine qua non
l'amplitud dels sons i de les pauses

-----

Belette està notant massa la primavera
astènia primaveral, apunta Tedi,
això de l'amor... t'ho hauràs de fer mirar, Belette.